Crec que ja hem arribat a la cota bona, quedarà rematar:
El mur fa 5,40 m. de llarg i 2 metres d'alt
martes, 24 de julio de 2007
Quan us sembli digueu prou...
Salut,
Crec que ja hem arribat a la cota bona, quedarà rematar:
El mur fa 5,40 m. de llarg i 2 metres d'alt
Crec que ja hem arribat a la cota bona, quedarà rematar:
El mur fa 5,40 m. de llarg i 2 metres d'alt
Paraments I
Salut,
A veure si puc presentar-vos la qüestió del traçat del primer parament de la muralla al sud de T-319.
Aquesta és la planta de 1998:
Pel que respecta a aquesta elevació presenta vàries qüestions a comentar:
Aquesta foto de detall, feta des del passadís, ens mostra com sota de la pedra que està fora de línia n'apareix una altra en la mateixa línia el qual mostra l'angle del primer parament.
Pel que respecta la pilastra vegeu:
Vegeu que s'adossa al peu dret de la porta i que parcialment se li entrega el mur de l'hábitat!!
Aquesta és una vista zenital de l'àrea en la que es veuen les qüestions a discutir i també la possible línia d'obertura prèvia a la construcció de la torre.
Aquesta la proposta de restitució:
A veure si puc presentar-vos la qüestió del traçat del primer parament de la muralla al sud de T-319.
Aquesta és la planta de 1998:
Pel que respecta a aquesta elevació presenta vàries qüestions a comentar:
- La seva possible imbricació amb el braç sud de la torre porta
- La pilastra –a falta d'un nom millor–que se li adossa i redueix la llum de l'obertura
- L'entrega del mur de Vilars 0
- La línia interior que podria marcar una obertura anterior semblant a quelcom vist a la zona de la poterna
Aquesta foto de detall, feta des del passadís, ens mostra com sota de la pedra que està fora de línia n'apareix una altra en la mateixa línia el qual mostra l'angle del primer parament.Pel que respecta la pilastra vegeu:
Vegeu que s'adossa al peu dret de la porta i que parcialment se li entrega el mur de l'hábitat!!
Aquesta és una vista zenital de l'àrea en la que es veuen les qüestions a discutir i també la possible línia d'obertura prèvia a la construcció de la torre.Aquesta la proposta de restitució:
Mitjans adequats
Companys i companyes,
Això és un luxe. Vistes les condicions per les que hem anat passant els darrers anys cal denotar que anem progressant en mitjans. Si mai hem de tornar enrere patirem...
Com a mostra tenim formigonera i cuba d'aigua:
Maquinària per al transport de materials:
Embastides i parasols (avui no ha calgut instalar-lo):
I sobretot un equip humà que funciona!
Això és un luxe. Vistes les condicions per les que hem anat passant els darrers anys cal denotar que anem progressant en mitjans. Si mai hem de tornar enrere patirem...
Com a mostra tenim formigonera i cuba d'aigua:
Maquinària per al transport de materials:
Embastides i parasols (avui no ha calgut instalar-lo):
I sobretot un equip humà que funciona!
viernes, 20 de julio de 2007
Més sobre la Torre-Porta
Recuperarem la Torre-Porta d’acord amb la proposta que apareix a la restitució virtual del CD. La idea és la d’una torre massissa travessada per un estret passadís acuradament enllosat i amb la porta pròpiament dita situada al fons amb un batent o fulla que gira sobre la polleguera situada a l’esquerra. Com apuntava en el primer comentari, podem parlar de tres portes o diferents moments i restaurem la segona. Queda el dubte de si existeix un moment anterior a la que hem considerat primera en que els braços dibuixen una mena de tenalla i no s’han afegit encara els “folrres” per dins que successivament –primera, segona i tercera porta- van tancant i definint el corredor.
Referint-nos a aquesta –a manca dels resultats del sondeig que es començarà la setmana propera- encara hipotètica porta inicial, la forma es curiosa i recorda a escala molt més petita la porta de Los Millares. Com es sabut, els/les arqueòlegs/gues tenen debilitat pels paral·lels, quan més allunyats geogràficament, cultural i temporalment millor... No en considero de la mateixa corda, però la semblança formal val la pena tenir-la en compte, encara que sigui només per recalcar l’aire “primitiu”, “indígena” de la fortificació antiga (Vilars 0-I), que recorda més fortins calcolítics o de l’edat del bronze que arquitectura ibèrica plena o sofistificada poliocètica grega. La Porta de Los Millares, té per endavant del buit de la porta els braços lleugerament oberts amb els extrems girats cap endins definint el que Molina i Camara descriuen com barragana (defensa avançada per a protegir la porta); aixó sí, fa 12 metres de llarg i també 12 d’amplada màxima. En realitat, passa el mateix amb les torres massisses que funcionarien molt probablement com a bestorres (torres obertes pel darrera) o la muralla, la potència i gruix de la qual resulta d’anar adossantj murs per davant.
Referint-nos a aquesta –a manca dels resultats del sondeig que es començarà la setmana propera- encara hipotètica porta inicial, la forma es curiosa i recorda a escala molt més petita la porta de Los Millares. Com es sabut, els/les arqueòlegs/gues tenen debilitat pels paral·lels, quan més allunyats geogràficament, cultural i temporalment millor... No en considero de la mateixa corda, però la semblança formal val la pena tenir-la en compte, encara que sigui només per recalcar l’aire “primitiu”, “indígena” de la fortificació antiga (Vilars 0-I), que recorda més fortins calcolítics o de l’edat del bronze que arquitectura ibèrica plena o sofistificada poliocètica grega. La Porta de Los Millares, té per endavant del buit de la porta els braços lleugerament oberts amb els extrems girats cap endins definint el que Molina i Camara descriuen com barragana (defensa avançada per a protegir la porta); aixó sí, fa 12 metres de llarg i també 12 d’amplada màxima. En realitat, passa el mateix amb les torres massisses que funcionarien molt probablement com a bestorres (torres obertes pel darrera) o la muralla, la potència i gruix de la qual resulta d’anar adossantj murs per davant.
Començament restauració muralla Est
Restauració de la muralla
D’acord amb els criteris definits al projecte, redactat per Carme Casals aprovat per la Comissió Tècnica (novembre 2005), en relació amb l’acabament de les corones, el material emprat, colorant, la distinció entre nou i vell, la recuperació de les estructures aixecant els paraments i farcint l’interior, etc., procedim a la restauració de la muralla est , al darrera i als costats de la Torre-Porta.
En el costat Est de la fortificació la cota d’arrassament es situa afectant a la fase més antiga, Vilars 0. Pel que fa a la muralla, es conserva la traça i poc més del segon mur de la muralla i una o dues filades del primer; cap rastre de tres i quatre que es situen a una cota superior com demostra el tall al costat de la torre T-25, resultat de la diferencia de cota entre el camp central i el situat a l’est. El referent per a restaurar-los és el tall esmentat on es poden observar les seves característiques.
Restauració del primer mur o mur intern de la muralla.
No planteja cap problema i l’alçada conservada en el testimoni al darrera de la T-25 ens permet saber que, al menys fins una alçada relativa de 2’40 metres s’aixecava en pedra. Decidim alçar-lo, darrera de la torre-Porta fins a 2’10/2’20 metres, és a dir lleugerament més alt que la pròpia torre que alçarem fins a 2 metres. En direcció nord i en direcció sud, 7 i 6 metres respectivament, restaurarem la muralla perdent alçada, fent “efecte runa”. Les estructures que constitueixen la torre es recolzen en ell; cal comprovar aquesta qüestió en el cas del mur (?) (o millor, farciment-parament dels braços de la primera porta) que sembla imbricar-se, la qual cosa, -aparentment contra la lògica perquè no té entitat per funcionar autònom-, el convertiria en més antic que els murs gruixuts que dibuixen la tenalla.
Restauració del segon mur.
L’alçada del sòcol que s’ha de recuperar volumètricament és la conservada en el tall al costat de la T-25. Les característiques i disposició dels tovots (mòdul) que constitueixen l’alçat d’aquest mur està atestiguada igualment darrera de la T-25 i en el tall al seu costat; als costats de la torre es poden posar 4 filades i acabar en els extrems amb una.
D’acord amb els criteris definits al projecte, redactat per Carme Casals aprovat per la Comissió Tècnica (novembre 2005), en relació amb l’acabament de les corones, el material emprat, colorant, la distinció entre nou i vell, la recuperació de les estructures aixecant els paraments i farcint l’interior, etc., procedim a la restauració de la muralla est , al darrera i als costats de la Torre-Porta.
En el costat Est de la fortificació la cota d’arrassament es situa afectant a la fase més antiga, Vilars 0. Pel que fa a la muralla, es conserva la traça i poc més del segon mur de la muralla i una o dues filades del primer; cap rastre de tres i quatre que es situen a una cota superior com demostra el tall al costat de la torre T-25, resultat de la diferencia de cota entre el camp central i el situat a l’est. El referent per a restaurar-los és el tall esmentat on es poden observar les seves característiques.
Restauració del primer mur o mur intern de la muralla.
No planteja cap problema i l’alçada conservada en el testimoni al darrera de la T-25 ens permet saber que, al menys fins una alçada relativa de 2’40 metres s’aixecava en pedra. Decidim alçar-lo, darrera de la torre-Porta fins a 2’10/2’20 metres, és a dir lleugerament més alt que la pròpia torre que alçarem fins a 2 metres. En direcció nord i en direcció sud, 7 i 6 metres respectivament, restaurarem la muralla perdent alçada, fent “efecte runa”. Les estructures que constitueixen la torre es recolzen en ell; cal comprovar aquesta qüestió en el cas del mur (?) (o millor, farciment-parament dels braços de la primera porta) que sembla imbricar-se, la qual cosa, -aparentment contra la lògica perquè no té entitat per funcionar autònom-, el convertiria en més antic que els murs gruixuts que dibuixen la tenalla.
Restauració del segon mur.
L’alçada del sòcol que s’ha de recuperar volumètricament és la conservada en el tall al costat de la T-25. Les característiques i disposició dels tovots (mòdul) que constitueixen l’alçat d’aquest mur està atestiguada igualment darrera de la T-25 i en el tall al seu costat; als costats de la torre es poden posar 4 filades i acabar en els extrems amb una.
miércoles, 18 de julio de 2007
Un dia més sota el sol...
Avui es pot dir que s'han acabat els preparatius i demà comencem a posar pedra.
S'ha resolt el tema de l'aigua –gràcies Xavier–, i pel que sembla comptarem, a més dels bidons, amb la cuba de l'ajuntament que el paleta nou s'encarregarà d'anar omplint. Hem encomanat un dumper d'arena que ja tenim i ens portaran més materials en breu (matxaca, colorant... ). Aquesta tarda ha estat la màquina atançant-nos la pedra i demà ens porten la formigonera. Per divendres tindrem les tovoteres (6) i possiblement l'ombra. Això no pot fallar!!
El paleta nou s'incorpora aquesta setmana –és el petit dels Monjo– i tindrem ja el equip al complert.
Per a veure els progressos dia a dia intentarem penjar una foto feta des del mateix punt. Aquesta és la foto del dia 18 de Juliol. (Em sóna la data però no sabria dir-vos de què)
No és aquesta la única del dia: hem estat fent les fotos d'abans de la restauració pel PATRIA-VIL. Vet aquí una mostra...
Demà comencem per l'elevació del primer parament de la muralla
S'ha resolt el tema de l'aigua –gràcies Xavier–, i pel que sembla comptarem, a més dels bidons, amb la cuba de l'ajuntament que el paleta nou s'encarregarà d'anar omplint. Hem encomanat un dumper d'arena que ja tenim i ens portaran més materials en breu (matxaca, colorant... ). Aquesta tarda ha estat la màquina atançant-nos la pedra i demà ens porten la formigonera. Per divendres tindrem les tovoteres (6) i possiblement l'ombra. Això no pot fallar!!
El paleta nou s'incorpora aquesta setmana –és el petit dels Monjo– i tindrem ja el equip al complert.
Per a veure els progressos dia a dia intentarem penjar una foto feta des del mateix punt. Aquesta és la foto del dia 18 de Juliol. (Em sóna la data però no sabria dir-vos de què)
No és aquesta la única del dia: hem estat fent les fotos d'abans de la restauració pel PATRIA-VIL. Vet aquí una mostra...
Demà comencem per l'elevació del primer parament de la muralla
martes, 17 de julio de 2007
Punt de partida
La Torre-Porta, T-319, és la porta principal de les fases 0-I de la fortalesa. Construïda a mitjans de del segle VIII a.n.e. va estar en ús durant Vilars 0, potser Vilars I i, més improbable, a inicis de Vilars II. Avançada la fase més antiga es va tancar la Porta Oest, PT-249, que ja no funcionava durant Vilars I. Possiblement va ser al construir la Porta Nord, Vilars II, primera meitat del segle V, quan va deixar de funcionar la Torre-Porta. La qüestió és que la torre si continuaria funcionant, encara que fos anul.lat l'accés, però aquesta història anava pel damunt de la cota d'arrassament i no podem saber res.
En realitat, sota la denominació T-319 hi han tres, possiblement quatre, portes o, millor dit, reformulacions de la mateixa Torre-Porta. Quan estigui aclarit tot això s'haurà de reflectir lògicament en el registre. La porta primera, situada més al fons, te la polleguera a la dreta, darrera del primer mur de la muralla i és més ampla. La segona correspon al paviment de grans lloses, és més estreta i la polleguera, també a la dreta, i el dintell s'avancen. La tercera, correspon a una refacció del paviment i al canvi de costat de la polleguera que passa a l'esquerra. En aquest moment, la qüestió a aclarir és si existeix una porta encara anterior a la que hem denominat provisionalment primera; aquesta porta correspondria a les "línies" observades, si es que realment van funcionar com parament vist interior del passadís que és el que cal demostrar. Cal sondejar el braç esquerra per comprovar-ho i cal fer-ho perquè, encara que es presenti al públic la segona, un cop restaurada, seria impossible contrastar la hipòtesi.
En realitat, sota la denominació T-319 hi han tres, possiblement quatre, portes o, millor dit, reformulacions de la mateixa Torre-Porta. Quan estigui aclarit tot això s'haurà de reflectir lògicament en el registre. La porta primera, situada més al fons, te la polleguera a la dreta, darrera del primer mur de la muralla i és més ampla. La segona correspon al paviment de grans lloses, és més estreta i la polleguera, també a la dreta, i el dintell s'avancen. La tercera, correspon a una refacció del paviment i al canvi de costat de la polleguera que passa a l'esquerra. En aquest moment, la qüestió a aclarir és si existeix una porta encara anterior a la que hem denominat provisionalment primera; aquesta porta correspondria a les "línies" observades, si es que realment van funcionar com parament vist interior del passadís que és el que cal demostrar. Cal sondejar el braç esquerra per comprovar-ho i cal fer-ho perquè, encara que es presenti al públic la segona, un cop restaurada, seria impossible contrastar la hipòtesi.
lunes, 16 de julio de 2007
Inici de l'intervenció a la T-319
Avui s'han iniciat les tasques de restauració-restitució de la T-319. Comptem amb l'equip de sospitosos habituals: Antonio, Esteban, Antonio, Octavi i Enric. Vigilant que no ens passem un pèl tenim a la JUJEM que no ens oblida: Joan, Emili, Àngel, Natàlia, i Carme.
De moment hem instal·lat la valla de delimitació –pla de seguretat dixit– i s'ha començat a netejar d'herbes i terra superposada l'estructura.
Ha fet una calor de dimonis i hem agut de agafar aire i hidratar-nos sota l'anouer. A un ja li tremolaven les cames.
Per demà a veure si es sol·lucionen temes varis: provisió de colorant, aigua, ombra... de calor i sol crec que n'anirem sobrats.
Salut
Suscribirse a:
Comentarios (Atom)
