He estat veient les fotografies d'ahir enviades via Flicker i no se si estem fem o no -sembla que no- el que escribia a l'anterior escrit i que per telèfon, Enric, tu i jo, varem comentar i coincidiem... Centro el comentari en el punt on se'm plantegen els dubtes: l'entrega de mur tenalla al primer mur de la muralla. Deia a les conclusions que si rematavem a diferent cota les distintes estructures (primer mur de la muralla, segon mur de la muralla, braços "tenalla", afegit intern), una mirada atenta podia llegir la complexitat de estratigrafia arquitectònica i les diferents fases. Fins ara, era suficient pujar les línies, que reproduien els paraments, però al recuperar volums a aquesta alçada, aquelles ja no són visibles. Per altra banda, tant o més important, és que, alhora, aconseguirem trencar la regularitat excesiva sense haver d'acudir a l'efecte"ruïna". Em sembla veure que l'arrancament del braç tenalla es situa a la mateixa cota que el primer mur de la muralla. En realitat, fins i tot abans de convertir en criteri l'ús de diferents cotes no aleatòries i corresponents a les diferents estructures, ja haviem decidit que la torre-porta l'aixecavem fins una cota inferior al primer mur de la muralla.
Continua preocupant-me la "unió", l'entrega d'un nou tram de mur amb l'aixecat dies abans. No s'hauria de veure... En el cas del braç nord, es veu molt i si en el parament sud no té importància perquè no es veurà si es veurà en el parament nord. Suposo que es qüestió d'evitar fer-ho a trams o de preveure en l'acabament provisional que després s'haurà de continuar...
El dilluns ho veurem sobre el terreny... Salut. Emili.
miércoles, 22 de agosto de 2007
jueves, 16 de agosto de 2007
Recapitulant...
Arbeca, 11 d’agost
Alaior està en festes, Sant Llorenç, i amb la Festa Major, la Biblioteca Pública, dels dies 9 a 15, fa vacances. Durant uns dies no puc consultar ni fer aportacions al blog, ni veure via Flicker les fotografies extres que penja l’Enric, mantenint-me informat i al dia de la marxa dels treballs a la Torre-Porta. Malgrat tot, sempre quedarà el telèfon... Com que la propera setmana serà la setmana boja a Arbeca i la feina es veurà alterada, i estarem -per una i altra raó- uns dies en recuperar a tots els efectes la normalitat, pot ser un bon moment per intentar recapitular des de la distància i des de la meva informació “indirecta”.
RECERCA
La insistència inicial de l’Enric en veure qüestions no resoltes en forma de línies que semblaven respondre a paraments ha estat positiva. No es podia recuperar volums restituint una porta si això suposava amagar per sempre problemes no resolts en relació amb portes anteriors. Una vegada més, com sempre, la realitat s’ha mostrat més complexa que les nostres previsions inicials o primeres lectures interpretatives. No hi ha una porta, ni dues -atenent al canvi de polleguera-, sinó una porta que es transforma, experimentant canvis notables al llarg de Vilars 0, I i II. Aquesta sembla ser la seqüència:
Vilars 0. Porta “en tenalla”. Els dos braços, perpendiculars al primer mur de la muralla del qual arranquen, es tanquen –girant cap a endins- per davant estretint-ne l’accés. La polleguera es situa al fons i en el costat nord.
Vilars I. Durant aquesta fase o l’anterior, l’accés –en realitat, el passadís de trànsit- es fa més estret a causa dels murs adossats al parament interior dels braços. La polleguera deu ser la mateixa, és a dir, la situada a la dreta (nord) i al fons.
Vilars IIa. La porta torna a estretir-se: ara s’afegeix un nou mur, estret, feble, al braç situat a l’esquerra (nord), mentre que a l’altre costat (sud), s’hi adossen les “pilastres”. La polleguera s’avança i roman al nord. Es col.loca l’enllosat prèvia excavació del subsòl, raó per la qual no “puja” la cota.
Vilars IIb. Es manté el passadís, si bé es refà el paviment, ara sobre les lloses de l’anterior, i la polleguera canvia de costat, passant al sud.
(Aquesta distinció entre Vilars a i b correspon exclusivament a la porta).
Les principals novetats han estat, doncs, el reconeixement d’aquesta complexitat, les diverses portes, i l’atribució a Vilars II de la Torre-Porta que es restaura. La presència de fragments de ceràmica a torn, relativament abundant sota de l’enllosat, és una prova contundent. Durant Vilars 0 semblen funcionar inicialment les portes Est i Oest; al final de l’etapa es tanca la porta Oest; durant un temps de Vilars 0 i durant Vilars I, s’usa únicament l’accés Est i durant Vilars II estan obertes la porta a l’Est i la nova al Nord.
La porta restaurada és la de Vilars II a.
Problemes a resoldre:
Torre-Porta
Resten problemes “dins de la porta”, com és el cas de les famoses pilastres... Com funciona aquest costat sud? Quina és la seva funcionalitat? Tenim una torre en tenalla que després es converteix en torre-porta? Tenen res a veure amb la nova porta les “pilastres”? La veritat és que també la porta en tenalla hauria d’estar coberta i el forat d’accés no interrompre la circulació pel damunt, però era possible un camí de ronda al damunt d’un muralla d’amplada limitada al gruix del primer mur?
Alçant el cap del terra els problemes augmenten i la interpretació de la porta cal relacionar-la amb: 1- l’interior, és a dir, el carrer i les cases i murs que el flanquegen tot allargant-ne l’entrada; 2- la muralla i els diferents paraments; i 3- l’excavació i interpretació de l’exterior.
Els problemes es deriven lògicament del fet que tot el costat Est de la fortalesa no està excavat i ens vàrem limitar a identificar l’interestrat de destrucció resultat del cultiu del camp i les corones dels murs, fet pel qual la informació i la lectura de la torre-porta queda aïllada del seu entorn. Ja d’entrada, mai millor dit, tractant-se d’una porta, es veuen alguns problemes, diguem-ne de cota, perquè, no ho oblidem, l’arrasament del camp ens “situava” en Vilars 0. En primer lloc, problemes funcionals i d’estratigrafía relacionats amb l’interior (carrer, cases); en segon lloc, problemes en la relació amb la muralla; i, finalment, problemes del mateix tipus relacionats amb l’exterior.
Torre-Porta i interior de la fortalesa.
En primer lloc, haurem de veure com es tradueixen els canvis en la porta, canvis d’amplada, desplaçament i cota, en relació amb el carrer i els murs de les cases que allarguen el passadís d’accés tot connectant-lo amb el carrer de circumval.lació La porta de Vilars II significa una reexcavació, vull dir que l’enllosat es col.loca sense guanyar alçada i la porta està a una cota aparentment força inferior a Vilars II en l’interior d’acord amb el testimoni; el pendent seria notable i no deixa dubtes sobre la direcció de l’aigua i no hem vist solució per les escorrenties del carrer.
Torre-Porta i muralla.
En segon lloc, un problema semblant, vull dir de cotes, es plantejarà en relacionar porta i muralla. Només cal pensar que el tercer i quart murs –aquí no conservats- pertanyen a Vilars I. I què passarà amb els estrat exteriors? En principi haurien estat arrassats els corresponents a Vilars II i I... No hi ha dubte que els braços de la primera torre en tenalla es recolzen en el primer mur i que el segon s’entrega a aquests. Però és certament xocant que no es conservin els murs tercer i quart (que encara veiem al tall al costat de la torre T-25), que són anteriors a Vilars II, i que la cota d’arrasament hagi respectat, en canvi, la porta de Vilars II. Ara per ara sembla no haver-hi explicació, i caldrà esperar a trobar-la a fora...
Torre-Porta i espai extramurs.
En tercer lloc, la qüestió també gira al voltant de les cotes i el desconeixement absolut de l’espai extramurs al davant i als costats de la Torre-Porta. La qüestió és que o bé no hi ha hagut el previsible recreixement o bé la porta té la seva cota a un nivell inferior. Cal retenir que desconeixem el traçat del fossat antic i que el conegut correspon al fossat paramentat amb pedra i atribuït a Vilars III. En el costat sud d’aquest espai extramurs sembla que apareixen pedres dretes, la qual cosa vol dir que la “cleda” podria no ser-ho i que el talús i les pedres dretes podrien cenyir-se a muralles i torres, és a dir, també a la Torre-Porta. No sabem res de com s’accedia de la porta al fossat i com se superava aquest. Les estructures simplement vistes que apareixen davant de la porta i costats també anuncien novetats i sorpreses. A partir del sondeig fet al sud de la fortalesa sabem que el fossat a Vilars II estava pràcticament colmatat i les pedres dretes colgades. La Torre-Porta no pot haver estat independent d’aquests canvis i transformacions, però en aquests moments no tenim ni idea de com funciona tota aquesta zona i el primer problema és el desconeixement del traçat del primer fossat.
Totes aquestes i altres qüestions que sorgiran tindran solució o, millor dit, es podran plantejar en el seu moment, però cal veure-les venir i intentar avaluar si afecten o comprometen les decisions que ara prenem pensant en la restauració i que poden ser irreversibles.
RESTAURACIÓ
Els resultats estan essent satisfactoris a ulls de tots, els que treballeu i els que opinen de prop o a distància (Joan, Carme, Emili...). Assenyalaré algunes qüestions a títol de recapitulació a data d’avui:
1.- Segons em diu l’Enric, la Carme Casals continua insistint en que “ho fem massa bé, massa regular” i que hem de cercar un acabat “tipus ruïna”. Cal dir que té raó sobre la necessitat d’evitar l’efecte pla; ella, com nosaltres, ha anat canviant de parer, des de quan proposava mitja volta de morter coronant els murs, i ara estem d’acord. De fet, personalment sempre he tingut com a refèrencia negativa l’acabat de la muralla de Moleta del Remei que sembla una cinta, un passeig empedrat per donar-hi la volta... Però acabar-ho irregular, evitar l’efecte pla o empedrat, no té res a veure amb la presentació tipus ruïna romàntica. L’opció nostra -Pla Director dixit- és la de restituir volums i el model ruïna romàntica com la restitució integral i el parc temàtic estan explícitment descartats. La Carme recolza la seva opinió afirmant que el que diu és el parer de la Comissió Tècnica de Patrimoni. Els seus membres han vist -i això els marca- les fotos picades desde d’alt i l’efecte regular que produeixen és el que els hi ho fa veure “massa ben fet”. Els que hem aprés en els dos darrers plans d’ocupació és que no és suficient l’acabament irregular (pedres no planes i diferencies de cotes que no superen els 20 cms.) en l’acabament o corona d’un mur, fins i tot d’una torre per evitar l’efecte pla general i es necessari jugar amb cotes diferents d’un tram a altre, d’una torre a altra.
2.- Ja vaig comentar el problema de l’acabament de les corones dels murs i la necessitat d’evitar l’”efecte paviment o enllosat”. No es tracta d’empedrar la superfície superior dels murs sinó de refer-los damunt del farciment interior. Ja comentat amb l’Enric, suposo que està en vies de solució...
3.- Cal evitar l’efecte “flam”, és a dir, l’efecte que produeix la Torre-Porta alçada dos metres sobre l’entorn. Malgrat que és un efecte provisional, s’ha d’alleugerir allargant al sud i al nord els murs primer i segon de la muralla. Crec que fent el previst ja serà suficient...
4.- Caldrà ser curosos amb els tovots i la disposició, perquè seran parament vist. L’Enric comenta que segurament a causa de la forta calor la pasta adquireix una coloració molt clara o blanquinosa. Sembla que augmentar el colorant no resoldrà el problema i, d’acord amb l’opinió de la Carme Casals, el que s’ha de fer és mullar-los i remullar-los perquè es renti la calç i la sal que pugen.
5.- L’Enric també comenta que la pedra comença a ser un problema... Cal evitar que l’ús de pedra dolenta ens condicioni, perquè el canvi d’aspecte del parament d’un braç respecte a l’altre resultaria molt més visible que el que es produeix entre una torre i una altra o d’un tram a un altre de muralla. En qualsevol cas, tenim més marge, perquè la pedra emprada a la muralla o a la torre no és tan “plana i estreta” com la de la torre buida...
6.- A efectes de restauració, el problema més difícil serà com resoldre els paraments interiors de la porta. Sense ells, la porta és falsament ampla i aquesta amplària no es correspon amb l’enllosat i l’amplada del passadís d’accés. Pot ser que el parament nord no sigui conflictiu, però sí que ho serà el sud si no arribem a tenir clar el funcionament de les famoses pilastres.
7.- He deixat pel final un tema nou i prou important... L’Enric i l’Oscar, que sobre el terreny veuen els resultats i l’aspecte que va prenent la porta de Vilars 0, és a dir, la porta en tenalla, es pregunten perquè no restaurem i presentem al públic aquesta en lloc de la de Vilars II. Certament, la qüestió és d’obligada consideració perquè quan es va elaborar la proposta del Pla Director des coneixiem la seva existència. Veiem pros i contres.
A favor de Vilars 0:
.- Les restes presentades en la part Est de la fortalesa són majoritàriament d’aquesta fase.
.- La porta serà més fàcil d’entendre i d’explicar.
.- L’originalitat de la porta en tenalla
.- Obviariem la dificultat de resoldre com es presenta la darrera definició del passadí, és a dir, el seu costat sud i les famoses pilastres.
.- No caldria treure l’enllosat i seria suficient cobrir-ho amb terra.
A favor de Vilars IIa:
.- Com a norma general és presenta el més recent que es conserva i no s’eliminen estructures, tret de les romanes per seu caracter intrusiu i escasa entitat.
.- La Torre-Porta és potent i espectacular com correspon a la fortificació, vull dir, estreta i de molt fàcil defensa. Passadís intern, enllosat i polleguera són dificilment superables. La Torre-Porta és única en el món ibèric.
.- No planteja problemes de comprensió per al públic: la persona no entesa veurà una porta i s’ha acabat i qui vulgui més informació sobre l’evolució de la porta i la cronologia precisa també la tindrà.
No he considerat l’argument que la proposta inicial i “aprovada” és la de restaurar la Torre-Porta; tampoc que el la bibliografia, guia, etc. figura la Torre-Porta. Crec que la presentació hauria de “recollir” la complexitat de la porta, vull dir, l’existència de distintes portes. Les línies dels diferents paraments podrien acomplir aquesta funció però el problema és que al aixecar fins 2 metres aquests no són visibles.
Conclusió:
Crec que la solució pot estar en traduir en cotes diferents les distintes estructures pertanyents als diferents moments o fases. Vull dir: les estructures que s’afegeixen durant Vilars I (?) i Vilars II per estretir el passadís deixar-les 30 cms. per sota de la cota del mur tenalla. Em refereixo al primer mur que s’adosa per l’interior als braços de la tenalla i, de moment, no queda clar com “tractar” el segon afegit, les pilastres, etc. Si ho dic bé, estariem jugant amb diferents cotes pel primer mur i el segon mur de la muralla, pels braços de la tenalla i ara ho fariem amb el primer afegit interior i encara quedaria per resoldre el darrer afegit interior nord i les pilastres. Aquesta proposta, no dificultaria la comprensió de la porta per al visitant i deixaria, no obstant, elements per llegir la complexitat de la porta i els seus diferents moments sense afectar l’espectacularitat de la torre-porta. Per altra banda, indirectament, ve a coincidir amb la idea de “coronar” murs de forma més irregular i d’evitar l’efecte pla en la fortificació restaurada.
Alaior està en festes, Sant Llorenç, i amb la Festa Major, la Biblioteca Pública, dels dies 9 a 15, fa vacances. Durant uns dies no puc consultar ni fer aportacions al blog, ni veure via Flicker les fotografies extres que penja l’Enric, mantenint-me informat i al dia de la marxa dels treballs a la Torre-Porta. Malgrat tot, sempre quedarà el telèfon... Com que la propera setmana serà la setmana boja a Arbeca i la feina es veurà alterada, i estarem -per una i altra raó- uns dies en recuperar a tots els efectes la normalitat, pot ser un bon moment per intentar recapitular des de la distància i des de la meva informació “indirecta”.
RECERCA
La insistència inicial de l’Enric en veure qüestions no resoltes en forma de línies que semblaven respondre a paraments ha estat positiva. No es podia recuperar volums restituint una porta si això suposava amagar per sempre problemes no resolts en relació amb portes anteriors. Una vegada més, com sempre, la realitat s’ha mostrat més complexa que les nostres previsions inicials o primeres lectures interpretatives. No hi ha una porta, ni dues -atenent al canvi de polleguera-, sinó una porta que es transforma, experimentant canvis notables al llarg de Vilars 0, I i II. Aquesta sembla ser la seqüència:
Vilars 0. Porta “en tenalla”. Els dos braços, perpendiculars al primer mur de la muralla del qual arranquen, es tanquen –girant cap a endins- per davant estretint-ne l’accés. La polleguera es situa al fons i en el costat nord.
Vilars I. Durant aquesta fase o l’anterior, l’accés –en realitat, el passadís de trànsit- es fa més estret a causa dels murs adossats al parament interior dels braços. La polleguera deu ser la mateixa, és a dir, la situada a la dreta (nord) i al fons.
Vilars IIa. La porta torna a estretir-se: ara s’afegeix un nou mur, estret, feble, al braç situat a l’esquerra (nord), mentre que a l’altre costat (sud), s’hi adossen les “pilastres”. La polleguera s’avança i roman al nord. Es col.loca l’enllosat prèvia excavació del subsòl, raó per la qual no “puja” la cota.
Vilars IIb. Es manté el passadís, si bé es refà el paviment, ara sobre les lloses de l’anterior, i la polleguera canvia de costat, passant al sud.
(Aquesta distinció entre Vilars a i b correspon exclusivament a la porta).
Les principals novetats han estat, doncs, el reconeixement d’aquesta complexitat, les diverses portes, i l’atribució a Vilars II de la Torre-Porta que es restaura. La presència de fragments de ceràmica a torn, relativament abundant sota de l’enllosat, és una prova contundent. Durant Vilars 0 semblen funcionar inicialment les portes Est i Oest; al final de l’etapa es tanca la porta Oest; durant un temps de Vilars 0 i durant Vilars I, s’usa únicament l’accés Est i durant Vilars II estan obertes la porta a l’Est i la nova al Nord.
La porta restaurada és la de Vilars II a.
Problemes a resoldre:
Torre-Porta
Resten problemes “dins de la porta”, com és el cas de les famoses pilastres... Com funciona aquest costat sud? Quina és la seva funcionalitat? Tenim una torre en tenalla que després es converteix en torre-porta? Tenen res a veure amb la nova porta les “pilastres”? La veritat és que també la porta en tenalla hauria d’estar coberta i el forat d’accés no interrompre la circulació pel damunt, però era possible un camí de ronda al damunt d’un muralla d’amplada limitada al gruix del primer mur?
Alçant el cap del terra els problemes augmenten i la interpretació de la porta cal relacionar-la amb: 1- l’interior, és a dir, el carrer i les cases i murs que el flanquegen tot allargant-ne l’entrada; 2- la muralla i els diferents paraments; i 3- l’excavació i interpretació de l’exterior.
Els problemes es deriven lògicament del fet que tot el costat Est de la fortalesa no està excavat i ens vàrem limitar a identificar l’interestrat de destrucció resultat del cultiu del camp i les corones dels murs, fet pel qual la informació i la lectura de la torre-porta queda aïllada del seu entorn. Ja d’entrada, mai millor dit, tractant-se d’una porta, es veuen alguns problemes, diguem-ne de cota, perquè, no ho oblidem, l’arrasament del camp ens “situava” en Vilars 0. En primer lloc, problemes funcionals i d’estratigrafía relacionats amb l’interior (carrer, cases); en segon lloc, problemes en la relació amb la muralla; i, finalment, problemes del mateix tipus relacionats amb l’exterior.
Torre-Porta i interior de la fortalesa.
En primer lloc, haurem de veure com es tradueixen els canvis en la porta, canvis d’amplada, desplaçament i cota, en relació amb el carrer i els murs de les cases que allarguen el passadís d’accés tot connectant-lo amb el carrer de circumval.lació La porta de Vilars II significa una reexcavació, vull dir que l’enllosat es col.loca sense guanyar alçada i la porta està a una cota aparentment força inferior a Vilars II en l’interior d’acord amb el testimoni; el pendent seria notable i no deixa dubtes sobre la direcció de l’aigua i no hem vist solució per les escorrenties del carrer.
Torre-Porta i muralla.
En segon lloc, un problema semblant, vull dir de cotes, es plantejarà en relacionar porta i muralla. Només cal pensar que el tercer i quart murs –aquí no conservats- pertanyen a Vilars I. I què passarà amb els estrat exteriors? En principi haurien estat arrassats els corresponents a Vilars II i I... No hi ha dubte que els braços de la primera torre en tenalla es recolzen en el primer mur i que el segon s’entrega a aquests. Però és certament xocant que no es conservin els murs tercer i quart (que encara veiem al tall al costat de la torre T-25), que són anteriors a Vilars II, i que la cota d’arrasament hagi respectat, en canvi, la porta de Vilars II. Ara per ara sembla no haver-hi explicació, i caldrà esperar a trobar-la a fora...
Torre-Porta i espai extramurs.
En tercer lloc, la qüestió també gira al voltant de les cotes i el desconeixement absolut de l’espai extramurs al davant i als costats de la Torre-Porta. La qüestió és que o bé no hi ha hagut el previsible recreixement o bé la porta té la seva cota a un nivell inferior. Cal retenir que desconeixem el traçat del fossat antic i que el conegut correspon al fossat paramentat amb pedra i atribuït a Vilars III. En el costat sud d’aquest espai extramurs sembla que apareixen pedres dretes, la qual cosa vol dir que la “cleda” podria no ser-ho i que el talús i les pedres dretes podrien cenyir-se a muralles i torres, és a dir, també a la Torre-Porta. No sabem res de com s’accedia de la porta al fossat i com se superava aquest. Les estructures simplement vistes que apareixen davant de la porta i costats també anuncien novetats i sorpreses. A partir del sondeig fet al sud de la fortalesa sabem que el fossat a Vilars II estava pràcticament colmatat i les pedres dretes colgades. La Torre-Porta no pot haver estat independent d’aquests canvis i transformacions, però en aquests moments no tenim ni idea de com funciona tota aquesta zona i el primer problema és el desconeixement del traçat del primer fossat.
Totes aquestes i altres qüestions que sorgiran tindran solució o, millor dit, es podran plantejar en el seu moment, però cal veure-les venir i intentar avaluar si afecten o comprometen les decisions que ara prenem pensant en la restauració i que poden ser irreversibles.
RESTAURACIÓ
Els resultats estan essent satisfactoris a ulls de tots, els que treballeu i els que opinen de prop o a distància (Joan, Carme, Emili...). Assenyalaré algunes qüestions a títol de recapitulació a data d’avui:
1.- Segons em diu l’Enric, la Carme Casals continua insistint en que “ho fem massa bé, massa regular” i que hem de cercar un acabat “tipus ruïna”. Cal dir que té raó sobre la necessitat d’evitar l’efecte pla; ella, com nosaltres, ha anat canviant de parer, des de quan proposava mitja volta de morter coronant els murs, i ara estem d’acord. De fet, personalment sempre he tingut com a refèrencia negativa l’acabat de la muralla de Moleta del Remei que sembla una cinta, un passeig empedrat per donar-hi la volta... Però acabar-ho irregular, evitar l’efecte pla o empedrat, no té res a veure amb la presentació tipus ruïna romàntica. L’opció nostra -Pla Director dixit- és la de restituir volums i el model ruïna romàntica com la restitució integral i el parc temàtic estan explícitment descartats. La Carme recolza la seva opinió afirmant que el que diu és el parer de la Comissió Tècnica de Patrimoni. Els seus membres han vist -i això els marca- les fotos picades desde d’alt i l’efecte regular que produeixen és el que els hi ho fa veure “massa ben fet”. Els que hem aprés en els dos darrers plans d’ocupació és que no és suficient l’acabament irregular (pedres no planes i diferencies de cotes que no superen els 20 cms.) en l’acabament o corona d’un mur, fins i tot d’una torre per evitar l’efecte pla general i es necessari jugar amb cotes diferents d’un tram a altre, d’una torre a altra.
2.- Ja vaig comentar el problema de l’acabament de les corones dels murs i la necessitat d’evitar l’”efecte paviment o enllosat”. No es tracta d’empedrar la superfície superior dels murs sinó de refer-los damunt del farciment interior. Ja comentat amb l’Enric, suposo que està en vies de solució...
3.- Cal evitar l’efecte “flam”, és a dir, l’efecte que produeix la Torre-Porta alçada dos metres sobre l’entorn. Malgrat que és un efecte provisional, s’ha d’alleugerir allargant al sud i al nord els murs primer i segon de la muralla. Crec que fent el previst ja serà suficient...
4.- Caldrà ser curosos amb els tovots i la disposició, perquè seran parament vist. L’Enric comenta que segurament a causa de la forta calor la pasta adquireix una coloració molt clara o blanquinosa. Sembla que augmentar el colorant no resoldrà el problema i, d’acord amb l’opinió de la Carme Casals, el que s’ha de fer és mullar-los i remullar-los perquè es renti la calç i la sal que pugen.
5.- L’Enric també comenta que la pedra comença a ser un problema... Cal evitar que l’ús de pedra dolenta ens condicioni, perquè el canvi d’aspecte del parament d’un braç respecte a l’altre resultaria molt més visible que el que es produeix entre una torre i una altra o d’un tram a un altre de muralla. En qualsevol cas, tenim més marge, perquè la pedra emprada a la muralla o a la torre no és tan “plana i estreta” com la de la torre buida...
6.- A efectes de restauració, el problema més difícil serà com resoldre els paraments interiors de la porta. Sense ells, la porta és falsament ampla i aquesta amplària no es correspon amb l’enllosat i l’amplada del passadís d’accés. Pot ser que el parament nord no sigui conflictiu, però sí que ho serà el sud si no arribem a tenir clar el funcionament de les famoses pilastres.
7.- He deixat pel final un tema nou i prou important... L’Enric i l’Oscar, que sobre el terreny veuen els resultats i l’aspecte que va prenent la porta de Vilars 0, és a dir, la porta en tenalla, es pregunten perquè no restaurem i presentem al públic aquesta en lloc de la de Vilars II. Certament, la qüestió és d’obligada consideració perquè quan es va elaborar la proposta del Pla Director des coneixiem la seva existència. Veiem pros i contres.
A favor de Vilars 0:
.- Les restes presentades en la part Est de la fortalesa són majoritàriament d’aquesta fase.
.- La porta serà més fàcil d’entendre i d’explicar.
.- L’originalitat de la porta en tenalla
.- Obviariem la dificultat de resoldre com es presenta la darrera definició del passadí, és a dir, el seu costat sud i les famoses pilastres.
.- No caldria treure l’enllosat i seria suficient cobrir-ho amb terra.
A favor de Vilars IIa:
.- Com a norma general és presenta el més recent que es conserva i no s’eliminen estructures, tret de les romanes per seu caracter intrusiu i escasa entitat.
.- La Torre-Porta és potent i espectacular com correspon a la fortificació, vull dir, estreta i de molt fàcil defensa. Passadís intern, enllosat i polleguera són dificilment superables. La Torre-Porta és única en el món ibèric.
.- No planteja problemes de comprensió per al públic: la persona no entesa veurà una porta i s’ha acabat i qui vulgui més informació sobre l’evolució de la porta i la cronologia precisa també la tindrà.
No he considerat l’argument que la proposta inicial i “aprovada” és la de restaurar la Torre-Porta; tampoc que el la bibliografia, guia, etc. figura la Torre-Porta. Crec que la presentació hauria de “recollir” la complexitat de la porta, vull dir, l’existència de distintes portes. Les línies dels diferents paraments podrien acomplir aquesta funció però el problema és que al aixecar fins 2 metres aquests no són visibles.
Conclusió:
Crec que la solució pot estar en traduir en cotes diferents les distintes estructures pertanyents als diferents moments o fases. Vull dir: les estructures que s’afegeixen durant Vilars I (?) i Vilars II per estretir el passadís deixar-les 30 cms. per sota de la cota del mur tenalla. Em refereixo al primer mur que s’adosa per l’interior als braços de la tenalla i, de moment, no queda clar com “tractar” el segon afegit, les pilastres, etc. Si ho dic bé, estariem jugant amb diferents cotes pel primer mur i el segon mur de la muralla, pels braços de la tenalla i ara ho fariem amb el primer afegit interior i encara quedaria per resoldre el darrer afegit interior nord i les pilastres. Aquesta proposta, no dificultaria la comprensió de la porta per al visitant i deixaria, no obstant, elements per llegir la complexitat de la porta i els seus diferents moments sense afectar l’espectacularitat de la torre-porta. Per altra banda, indirectament, ve a coincidir amb la idea de “coronar” murs de forma més irregular i d’evitar l’efecte pla en la fortificació restaurada.
sábado, 4 de agosto de 2007
Notes sobre el sondeig
Salut,
Estem realitzant un sondeig entre el braç sud i l'enllosat. Està donant informació:
1.- L'enllosat correspon a Vilars II. Apareix força torn a SOTA!!
2.- La elevació interior del braç de la torre té revocat:
3.- Per a construïr l'enllosat es retallen els nivells antics fins a una cota inferior a la base de la primera filada de la torre:
4.- Les pilastres correspondrien a aquest moment i baixen fins més baix que els murs que reforcen
Estem realitzant un sondeig entre el braç sud i l'enllosat. Està donant informació:
1.- L'enllosat correspon a Vilars II. Apareix força torn a SOTA!!
2.- La elevació interior del braç de la torre té revocat:
3.- Per a construïr l'enllosat es retallen els nivells antics fins a una cota inferior a la base de la primera filada de la torre:
4.- Les pilastres correspondrien a aquest moment i baixen fins més baix que els murs que reforcen
jueves, 2 de agosto de 2007
L'acabat de les corones
He vist les fotografies via flickr... Les vistes generals o, al menys de no execessiu detall, serveixen per fer-se una idea i veure l'aspecte general que van prenent la muralla i la Torre-Porta, pero quan es tracta de "pilastres" o d'un sondeig, o es comenten via blog o no funciona, perque no es poden entendre a distància... Be, també tenim el telèfon i ara mateix et trucaré per comentar la jugada...
ATENCIÓ A UN PROBLEMA: la DSC7104 mostra a vista d'ocell l'acabat de la corona, és a dir la superficie superior, del primer mur.... El que se suposa que veiem és el mur "tallat" o "enrrunat" i el que es veu sembla l'enllosat d'un pati, molta pasta i les pedres cobrint la superficie, en cap cas la cara superior d'un mur.
Nota de l'Enric:
Estem intentant corregir el problema. Bàsicament es tracta de que es veu massa el carejat del mur i no hi ha pedres que travessen transversalment. Pel que respecta a la pasat es efecte de la foto en la que la pasta estava fresca i que el seu color és més pujat...
ATENCIÓ A UN PROBLEMA: la DSC7104 mostra a vista d'ocell l'acabat de la corona, és a dir la superficie superior, del primer mur.... El que se suposa que veiem és el mur "tallat" o "enrrunat" i el que es veu sembla l'enllosat d'un pati, molta pasta i les pedres cobrint la superficie, en cap cas la cara superior d'un mur.
Nota de l'Enric:
Estem intentant corregir el problema. Bàsicament es tracta de que es veu massa el carejat del mur i no hi ha pedres que travessen transversalment. Pel que respecta a la pasat es efecte de la foto en la que la pasta estava fresca i que el seu color és més pujat...
miércoles, 1 de agosto de 2007
Qüestions claus
Per problemes causats per la meva “incompatibilitat” amb la informàtica, embolics amb la contrasenya, introdueixo avui notes redactades el dia 26 de juliol. Una conversa telefònica amb l’Oscar Escala ahir al matí, 31 de juliol, em permet afegir una mena de resum i recollir i comentar les seves darreres notícies.
Cal repetir o insistir en que les qüestions debatudes aquests dies són claus en la mesura que seran decisives per les opcions que prenguem a l’hora de restaurar i de recuperar volums. En relació amb les qüestions pendents, desprès de les converses telefòniques i d’haver vist les fotografies del blog i les ofertes per l’Enric via flickers, la qüestió , crec, està plantejada en els termes següents:
Primera, el “ cop de sabre” observat per l’Enric en el costat sud del primer mur, que sug·gereix una obertura inicial més gran de la porta i que correspondria a l’etapa inicial constructiva, prèvia a la construcció pròpiament dita de la torre-porta, no es confirma... En realitat, el model de l’observat en la porta oest ens ho ha fet pensar... Però només queda una filada i dues pedres aliniades poden correspondre a una mera coincidència. Caldrà , aixó sí, reflectir-ho a la documentació i retenir-ho com a possibilitat, però no es “remuntarà” en la recuperació volumètrica del mur.
Segona, el retranqueix del primer mur, al sud de la porta, sembla correspondre a “una hipercorrecció o excés de cel i verisme”; sembla més fàcil i lògic tirar recte la línia del parament del primer mur. Metodològicament és necessari “veure” i “reconeixer” tot el que aparegui, vull dir, intentar objetivar al màxim i limitar-se a “llegir pedres”, però sense multiplicar “línies” –que després exigiran explicació-, sense complicar veient més del que realment hi ha i elevant “anècdotes” a “categories”... Aquest és el cas i estem d’acord en la lectura simple.
Tercera, l’anomenada per l’Enric “pilastra”, estructura (?) adosada a la cara que dona a la porta del primer mur, costat sud, de la muralla... La primera hipòtesi la veia com l’inici i part del “folrre”, adosat per dins als braços de la torre, que acava definint el passadís de la “segona” porta enllosada que és la que retaurem; aquesta explicació resultava vàlida pels dos costats del passadís. En contra d’aquesta interpretació, l’Enric observa que se li entrega un mur de la casa situada al sur de la porta-carrer i opina que aixó la fa antiga, per la qual cosa no pot ser el darrer afegit. Aquesta observació no és del tot certa o, millor, no és l’única interpretació possible.... Les dues parets o murs de cases –ja dins del recinte-, en realitat, allarguen el passadís d’accés –podriem dir que la porta- fins la bifurcació del carrer i el seu traçat pot no ser antic i estar redefinit en funció de la definició i les variacions que experimenta la situació i amplada o obertura de la porta.
Quarta, encara és més problemàtica la i proposta de restauració de l’Enric que veu una realitat discontínua: primer la “pilastra”, després un buit, altra estructura a l’alçada de la poyeguera, buit i altre estructura.... No sembla tenir massa sentit i l’explicació correcta sembla lògic pensar que ha de ser bona –és a dir la mateixa- pels dos costats del passadís. Com no es tracta d’un mur, malgrat que el seu gruix tampoc és el d’un arrebossat, pot ser molt poc consistent i no necessariament tot ell de pedra; en la hipòtesi de partida l’única funcionalitat es fer més estreta la porta, definir l’espai interior del passadís ajustant-lo a la zona coberta per l’enllosat. Cal veure si efectivament “no hi ha res” en els espais “buits”; cal veure com funciona el suposat “folrre” en el costat nord del passadís on sembla que no es qüestiona; cal sondejar a la recerca del parament del braç sud de la primera porta.... En el pitjor del casos, si no s’aclareix, caldrà esperar a veure si l’excavació en el passadís, ja dins del recinte, ens diu alguna cosa més i limitar-nos a aixecar els braços potents.... El que sembla evident és que no podem “petrificar” hipòtesis o dubtes i no podem aixecar dos metres “realitats” no enteses. Si els treballs en curs –dies 26 de juliol i següents- no ofereixen més informació caldrà “aparcar” el tema i remuntar els murs de la muralla i els braços de la torre, a l’espera d’entendre millor els “afegits” que acabaran definint el passadís de la segona porta.
Ara és el moment de la veritat: entendre el procés constructiu de la porta i les diferents fases, acabats o moments de funcionament és fonamental; la resta, si tot està aclarit, serà bufar i fer ampolles, és a dir, injectar volums aixecant murs....
Pel que fa al primer mur, costat nord, aixecat fins els 2 metres, a jutjar per les fotografies, queda força bé. Només diria que l’acabament provisional actual “en runa” es pot allargar una mica i no fer-ho tant brusc; cert que es pot deixar pel final, quan la feina a fer estigui totalment controlada. Aqui, parlant de primer i segon mur de la muralla, simplement hem de copiar-los del tall al costat de la torre T-25 i aixó val per a tot, primer mur i segon mur, basament en pedra, alçat en tovots, dimensions i disposició d’aquestos, tipus de pedra emprada, gruix de juntes... S’ha de reproduir el que coneixem....
Resumint:
Per a la recerca, les dues qüestions claus són:
Primera, ¿existeix una “porta en tenalla” pertanyent a Vilars 0?. Per a saber-ho la clau el sondeig interior i veure si la línia correspon a un veritable parament al que s’associin nivells per sota de l’enllosat.
Segona, datació de la darrera fase de la porta o Torre-Porta que restaurem. El punt de partida és que correspon a Vilars I, però ja varem veure torn associat a l’enllosat, encara que a l’estar pràcticament en contacte amb l’interestrat ‘d’arrassament agrícola no es considerà fiable. Els nivells per sota del paviment, associats als paraments de les portes anteriors, poden aclarir-ho si hi ha sort.
Finalment una tercera, qüestió, diguem-ne més funcional: la naturalesa i funcionalitat del darrer “afegit” o “folrre” interior que estreteix i defineix el passadís de la segona o tercera porta, per entendre’ns, la restaurada.
Com deia, després de parlar amb l’Oscar aquest matí 31 de juliol, sembla que hem aclarit la segona qüestió i que la Torre-Porta està en funcionament durant Vilars II, fins i tot que l’enllosat va ser construit durant aquesta fase, com atestiguaria la presència de ceràmica a torn per sota de l’enllosat.
Per a la restauració, les claus són:
Primera, respectar els criteris establerts.
Segona, reconstruir d’acord amb la seqüència.
Tercera, tenir sempre com a referència a seguir –imitar- el tall al costat de la T-25 (primer mur, sòcol de pedres i alçat de tovots del segon).
Quarta, restaurar la Torre-Porta, sense “segellar” amb els volums afegits qüestions que no hagin estat prou aclarides. La documentació i la posterior publicació hauran de rendir comptes de tot allò que no es veurà una vegada restaurada la Torre-Porta de Vilars II.
Temes pendents
Amb l’equip al complet cal no oblidar altres qüestions pendents i tenir-les clarament encaixades en el calendari:
1.- Dibuix del mur romà situat a l’Est.
2.- El passiu arrossegat: l’informe del Pla d’Ocupació 2006 i les memòries 2005 i 2006. Abans de començar l’actuació dels 500.000 euros caldrà estar nets, incloent, clar, l’informe-memòria de l’actuació a la Torre-Porta en versió doble, és a dir, una tenin en compte el nostre sistema de registre i l’Àrea de Coneixement i Recerca i l’altra l’entitat patrocinadora, la Caixa de Tarragona.
3.- Molta sensibilitat amb el Patria-Vil, fonamental en la línia assumida de recuperar volums i alçada.
4.- Com van els tovots?, s’han començat a fer amb les noves “tovoteres”?. Aquesta intervenció exigirà un munt...
Cal repetir o insistir en que les qüestions debatudes aquests dies són claus en la mesura que seran decisives per les opcions que prenguem a l’hora de restaurar i de recuperar volums. En relació amb les qüestions pendents, desprès de les converses telefòniques i d’haver vist les fotografies del blog i les ofertes per l’Enric via flickers, la qüestió , crec, està plantejada en els termes següents:
Primera, el “ cop de sabre” observat per l’Enric en el costat sud del primer mur, que sug·gereix una obertura inicial més gran de la porta i que correspondria a l’etapa inicial constructiva, prèvia a la construcció pròpiament dita de la torre-porta, no es confirma... En realitat, el model de l’observat en la porta oest ens ho ha fet pensar... Però només queda una filada i dues pedres aliniades poden correspondre a una mera coincidència. Caldrà , aixó sí, reflectir-ho a la documentació i retenir-ho com a possibilitat, però no es “remuntarà” en la recuperació volumètrica del mur.
Segona, el retranqueix del primer mur, al sud de la porta, sembla correspondre a “una hipercorrecció o excés de cel i verisme”; sembla més fàcil i lògic tirar recte la línia del parament del primer mur. Metodològicament és necessari “veure” i “reconeixer” tot el que aparegui, vull dir, intentar objetivar al màxim i limitar-se a “llegir pedres”, però sense multiplicar “línies” –que després exigiran explicació-, sense complicar veient més del que realment hi ha i elevant “anècdotes” a “categories”... Aquest és el cas i estem d’acord en la lectura simple.
Tercera, l’anomenada per l’Enric “pilastra”, estructura (?) adosada a la cara que dona a la porta del primer mur, costat sud, de la muralla... La primera hipòtesi la veia com l’inici i part del “folrre”, adosat per dins als braços de la torre, que acava definint el passadís de la “segona” porta enllosada que és la que retaurem; aquesta explicació resultava vàlida pels dos costats del passadís. En contra d’aquesta interpretació, l’Enric observa que se li entrega un mur de la casa situada al sur de la porta-carrer i opina que aixó la fa antiga, per la qual cosa no pot ser el darrer afegit. Aquesta observació no és del tot certa o, millor, no és l’única interpretació possible.... Les dues parets o murs de cases –ja dins del recinte-, en realitat, allarguen el passadís d’accés –podriem dir que la porta- fins la bifurcació del carrer i el seu traçat pot no ser antic i estar redefinit en funció de la definició i les variacions que experimenta la situació i amplada o obertura de la porta.
Quarta, encara és més problemàtica la i proposta de restauració de l’Enric que veu una realitat discontínua: primer la “pilastra”, després un buit, altra estructura a l’alçada de la poyeguera, buit i altre estructura.... No sembla tenir massa sentit i l’explicació correcta sembla lògic pensar que ha de ser bona –és a dir la mateixa- pels dos costats del passadís. Com no es tracta d’un mur, malgrat que el seu gruix tampoc és el d’un arrebossat, pot ser molt poc consistent i no necessariament tot ell de pedra; en la hipòtesi de partida l’única funcionalitat es fer més estreta la porta, definir l’espai interior del passadís ajustant-lo a la zona coberta per l’enllosat. Cal veure si efectivament “no hi ha res” en els espais “buits”; cal veure com funciona el suposat “folrre” en el costat nord del passadís on sembla que no es qüestiona; cal sondejar a la recerca del parament del braç sud de la primera porta.... En el pitjor del casos, si no s’aclareix, caldrà esperar a veure si l’excavació en el passadís, ja dins del recinte, ens diu alguna cosa més i limitar-nos a aixecar els braços potents.... El que sembla evident és que no podem “petrificar” hipòtesis o dubtes i no podem aixecar dos metres “realitats” no enteses. Si els treballs en curs –dies 26 de juliol i següents- no ofereixen més informació caldrà “aparcar” el tema i remuntar els murs de la muralla i els braços de la torre, a l’espera d’entendre millor els “afegits” que acabaran definint el passadís de la segona porta.
Ara és el moment de la veritat: entendre el procés constructiu de la porta i les diferents fases, acabats o moments de funcionament és fonamental; la resta, si tot està aclarit, serà bufar i fer ampolles, és a dir, injectar volums aixecant murs....
Pel que fa al primer mur, costat nord, aixecat fins els 2 metres, a jutjar per les fotografies, queda força bé. Només diria que l’acabament provisional actual “en runa” es pot allargar una mica i no fer-ho tant brusc; cert que es pot deixar pel final, quan la feina a fer estigui totalment controlada. Aqui, parlant de primer i segon mur de la muralla, simplement hem de copiar-los del tall al costat de la torre T-25 i aixó val per a tot, primer mur i segon mur, basament en pedra, alçat en tovots, dimensions i disposició d’aquestos, tipus de pedra emprada, gruix de juntes... S’ha de reproduir el que coneixem....
Resumint:
Per a la recerca, les dues qüestions claus són:
Primera, ¿existeix una “porta en tenalla” pertanyent a Vilars 0?. Per a saber-ho la clau el sondeig interior i veure si la línia correspon a un veritable parament al que s’associin nivells per sota de l’enllosat.
Segona, datació de la darrera fase de la porta o Torre-Porta que restaurem. El punt de partida és que correspon a Vilars I, però ja varem veure torn associat a l’enllosat, encara que a l’estar pràcticament en contacte amb l’interestrat ‘d’arrassament agrícola no es considerà fiable. Els nivells per sota del paviment, associats als paraments de les portes anteriors, poden aclarir-ho si hi ha sort.
Finalment una tercera, qüestió, diguem-ne més funcional: la naturalesa i funcionalitat del darrer “afegit” o “folrre” interior que estreteix i defineix el passadís de la segona o tercera porta, per entendre’ns, la restaurada.
Com deia, després de parlar amb l’Oscar aquest matí 31 de juliol, sembla que hem aclarit la segona qüestió i que la Torre-Porta està en funcionament durant Vilars II, fins i tot que l’enllosat va ser construit durant aquesta fase, com atestiguaria la presència de ceràmica a torn per sota de l’enllosat.
Per a la restauració, les claus són:
Primera, respectar els criteris establerts.
Segona, reconstruir d’acord amb la seqüència.
Tercera, tenir sempre com a referència a seguir –imitar- el tall al costat de la T-25 (primer mur, sòcol de pedres i alçat de tovots del segon).
Quarta, restaurar la Torre-Porta, sense “segellar” amb els volums afegits qüestions que no hagin estat prou aclarides. La documentació i la posterior publicació hauran de rendir comptes de tot allò que no es veurà una vegada restaurada la Torre-Porta de Vilars II.
Temes pendents
Amb l’equip al complet cal no oblidar altres qüestions pendents i tenir-les clarament encaixades en el calendari:
1.- Dibuix del mur romà situat a l’Est.
2.- El passiu arrossegat: l’informe del Pla d’Ocupació 2006 i les memòries 2005 i 2006. Abans de començar l’actuació dels 500.000 euros caldrà estar nets, incloent, clar, l’informe-memòria de l’actuació a la Torre-Porta en versió doble, és a dir, una tenin en compte el nostre sistema de registre i l’Àrea de Coneixement i Recerca i l’altra l’entitat patrocinadora, la Caixa de Tarragona.
3.- Molta sensibilitat amb el Patria-Vil, fonamental en la línia assumida de recuperar volums i alçada.
4.- Com van els tovots?, s’han començat a fer amb les noves “tovoteres”?. Aquesta intervenció exigirà un munt...
martes, 24 de julio de 2007
Quan us sembli digueu prou...
Salut,
Crec que ja hem arribat a la cota bona, quedarà rematar:
El mur fa 5,40 m. de llarg i 2 metres d'alt
Crec que ja hem arribat a la cota bona, quedarà rematar:
El mur fa 5,40 m. de llarg i 2 metres d'alt
Paraments I
Salut,
A veure si puc presentar-vos la qüestió del traçat del primer parament de la muralla al sud de T-319.
Aquesta és la planta de 1998:
Pel que respecta a aquesta elevació presenta vàries qüestions a comentar:
Aquesta foto de detall, feta des del passadís, ens mostra com sota de la pedra que està fora de línia n'apareix una altra en la mateixa línia el qual mostra l'angle del primer parament.
Pel que respecta la pilastra vegeu:
Vegeu que s'adossa al peu dret de la porta i que parcialment se li entrega el mur de l'hábitat!!
Aquesta és una vista zenital de l'àrea en la que es veuen les qüestions a discutir i també la possible línia d'obertura prèvia a la construcció de la torre.
Aquesta la proposta de restitució:
A veure si puc presentar-vos la qüestió del traçat del primer parament de la muralla al sud de T-319.
Aquesta és la planta de 1998:
Pel que respecta a aquesta elevació presenta vàries qüestions a comentar:
- La seva possible imbricació amb el braç sud de la torre porta
- La pilastra –a falta d'un nom millor–que se li adossa i redueix la llum de l'obertura
- L'entrega del mur de Vilars 0
- La línia interior que podria marcar una obertura anterior semblant a quelcom vist a la zona de la poterna
Aquesta foto de detall, feta des del passadís, ens mostra com sota de la pedra que està fora de línia n'apareix una altra en la mateixa línia el qual mostra l'angle del primer parament.Pel que respecta la pilastra vegeu:
Vegeu que s'adossa al peu dret de la porta i que parcialment se li entrega el mur de l'hábitat!!
Aquesta és una vista zenital de l'àrea en la que es veuen les qüestions a discutir i també la possible línia d'obertura prèvia a la construcció de la torre.Aquesta la proposta de restitució:
Mitjans adequats
Companys i companyes,
Això és un luxe. Vistes les condicions per les que hem anat passant els darrers anys cal denotar que anem progressant en mitjans. Si mai hem de tornar enrere patirem...
Com a mostra tenim formigonera i cuba d'aigua:
Maquinària per al transport de materials:
Embastides i parasols (avui no ha calgut instalar-lo):
I sobretot un equip humà que funciona!
Això és un luxe. Vistes les condicions per les que hem anat passant els darrers anys cal denotar que anem progressant en mitjans. Si mai hem de tornar enrere patirem...
Com a mostra tenim formigonera i cuba d'aigua:
Maquinària per al transport de materials:
Embastides i parasols (avui no ha calgut instalar-lo):
I sobretot un equip humà que funciona!
viernes, 20 de julio de 2007
Més sobre la Torre-Porta
Recuperarem la Torre-Porta d’acord amb la proposta que apareix a la restitució virtual del CD. La idea és la d’una torre massissa travessada per un estret passadís acuradament enllosat i amb la porta pròpiament dita situada al fons amb un batent o fulla que gira sobre la polleguera situada a l’esquerra. Com apuntava en el primer comentari, podem parlar de tres portes o diferents moments i restaurem la segona. Queda el dubte de si existeix un moment anterior a la que hem considerat primera en que els braços dibuixen una mena de tenalla i no s’han afegit encara els “folrres” per dins que successivament –primera, segona i tercera porta- van tancant i definint el corredor.
Referint-nos a aquesta –a manca dels resultats del sondeig que es començarà la setmana propera- encara hipotètica porta inicial, la forma es curiosa i recorda a escala molt més petita la porta de Los Millares. Com es sabut, els/les arqueòlegs/gues tenen debilitat pels paral·lels, quan més allunyats geogràficament, cultural i temporalment millor... No en considero de la mateixa corda, però la semblança formal val la pena tenir-la en compte, encara que sigui només per recalcar l’aire “primitiu”, “indígena” de la fortificació antiga (Vilars 0-I), que recorda més fortins calcolítics o de l’edat del bronze que arquitectura ibèrica plena o sofistificada poliocètica grega. La Porta de Los Millares, té per endavant del buit de la porta els braços lleugerament oberts amb els extrems girats cap endins definint el que Molina i Camara descriuen com barragana (defensa avançada per a protegir la porta); aixó sí, fa 12 metres de llarg i també 12 d’amplada màxima. En realitat, passa el mateix amb les torres massisses que funcionarien molt probablement com a bestorres (torres obertes pel darrera) o la muralla, la potència i gruix de la qual resulta d’anar adossantj murs per davant.
Referint-nos a aquesta –a manca dels resultats del sondeig que es començarà la setmana propera- encara hipotètica porta inicial, la forma es curiosa i recorda a escala molt més petita la porta de Los Millares. Com es sabut, els/les arqueòlegs/gues tenen debilitat pels paral·lels, quan més allunyats geogràficament, cultural i temporalment millor... No en considero de la mateixa corda, però la semblança formal val la pena tenir-la en compte, encara que sigui només per recalcar l’aire “primitiu”, “indígena” de la fortificació antiga (Vilars 0-I), que recorda més fortins calcolítics o de l’edat del bronze que arquitectura ibèrica plena o sofistificada poliocètica grega. La Porta de Los Millares, té per endavant del buit de la porta els braços lleugerament oberts amb els extrems girats cap endins definint el que Molina i Camara descriuen com barragana (defensa avançada per a protegir la porta); aixó sí, fa 12 metres de llarg i també 12 d’amplada màxima. En realitat, passa el mateix amb les torres massisses que funcionarien molt probablement com a bestorres (torres obertes pel darrera) o la muralla, la potència i gruix de la qual resulta d’anar adossantj murs per davant.
Començament restauració muralla Est
Restauració de la muralla
D’acord amb els criteris definits al projecte, redactat per Carme Casals aprovat per la Comissió Tècnica (novembre 2005), en relació amb l’acabament de les corones, el material emprat, colorant, la distinció entre nou i vell, la recuperació de les estructures aixecant els paraments i farcint l’interior, etc., procedim a la restauració de la muralla est , al darrera i als costats de la Torre-Porta.
En el costat Est de la fortificació la cota d’arrassament es situa afectant a la fase més antiga, Vilars 0. Pel que fa a la muralla, es conserva la traça i poc més del segon mur de la muralla i una o dues filades del primer; cap rastre de tres i quatre que es situen a una cota superior com demostra el tall al costat de la torre T-25, resultat de la diferencia de cota entre el camp central i el situat a l’est. El referent per a restaurar-los és el tall esmentat on es poden observar les seves característiques.
Restauració del primer mur o mur intern de la muralla.
No planteja cap problema i l’alçada conservada en el testimoni al darrera de la T-25 ens permet saber que, al menys fins una alçada relativa de 2’40 metres s’aixecava en pedra. Decidim alçar-lo, darrera de la torre-Porta fins a 2’10/2’20 metres, és a dir lleugerament més alt que la pròpia torre que alçarem fins a 2 metres. En direcció nord i en direcció sud, 7 i 6 metres respectivament, restaurarem la muralla perdent alçada, fent “efecte runa”. Les estructures que constitueixen la torre es recolzen en ell; cal comprovar aquesta qüestió en el cas del mur (?) (o millor, farciment-parament dels braços de la primera porta) que sembla imbricar-se, la qual cosa, -aparentment contra la lògica perquè no té entitat per funcionar autònom-, el convertiria en més antic que els murs gruixuts que dibuixen la tenalla.
Restauració del segon mur.
L’alçada del sòcol que s’ha de recuperar volumètricament és la conservada en el tall al costat de la T-25. Les característiques i disposició dels tovots (mòdul) que constitueixen l’alçat d’aquest mur està atestiguada igualment darrera de la T-25 i en el tall al seu costat; als costats de la torre es poden posar 4 filades i acabar en els extrems amb una.
D’acord amb els criteris definits al projecte, redactat per Carme Casals aprovat per la Comissió Tècnica (novembre 2005), en relació amb l’acabament de les corones, el material emprat, colorant, la distinció entre nou i vell, la recuperació de les estructures aixecant els paraments i farcint l’interior, etc., procedim a la restauració de la muralla est , al darrera i als costats de la Torre-Porta.
En el costat Est de la fortificació la cota d’arrassament es situa afectant a la fase més antiga, Vilars 0. Pel que fa a la muralla, es conserva la traça i poc més del segon mur de la muralla i una o dues filades del primer; cap rastre de tres i quatre que es situen a una cota superior com demostra el tall al costat de la torre T-25, resultat de la diferencia de cota entre el camp central i el situat a l’est. El referent per a restaurar-los és el tall esmentat on es poden observar les seves característiques.
Restauració del primer mur o mur intern de la muralla.
No planteja cap problema i l’alçada conservada en el testimoni al darrera de la T-25 ens permet saber que, al menys fins una alçada relativa de 2’40 metres s’aixecava en pedra. Decidim alçar-lo, darrera de la torre-Porta fins a 2’10/2’20 metres, és a dir lleugerament més alt que la pròpia torre que alçarem fins a 2 metres. En direcció nord i en direcció sud, 7 i 6 metres respectivament, restaurarem la muralla perdent alçada, fent “efecte runa”. Les estructures que constitueixen la torre es recolzen en ell; cal comprovar aquesta qüestió en el cas del mur (?) (o millor, farciment-parament dels braços de la primera porta) que sembla imbricar-se, la qual cosa, -aparentment contra la lògica perquè no té entitat per funcionar autònom-, el convertiria en més antic que els murs gruixuts que dibuixen la tenalla.
Restauració del segon mur.
L’alçada del sòcol que s’ha de recuperar volumètricament és la conservada en el tall al costat de la T-25. Les característiques i disposició dels tovots (mòdul) que constitueixen l’alçat d’aquest mur està atestiguada igualment darrera de la T-25 i en el tall al seu costat; als costats de la torre es poden posar 4 filades i acabar en els extrems amb una.
miércoles, 18 de julio de 2007
Un dia més sota el sol...
Avui es pot dir que s'han acabat els preparatius i demà comencem a posar pedra.
S'ha resolt el tema de l'aigua –gràcies Xavier–, i pel que sembla comptarem, a més dels bidons, amb la cuba de l'ajuntament que el paleta nou s'encarregarà d'anar omplint. Hem encomanat un dumper d'arena que ja tenim i ens portaran més materials en breu (matxaca, colorant... ). Aquesta tarda ha estat la màquina atançant-nos la pedra i demà ens porten la formigonera. Per divendres tindrem les tovoteres (6) i possiblement l'ombra. Això no pot fallar!!
El paleta nou s'incorpora aquesta setmana –és el petit dels Monjo– i tindrem ja el equip al complert.
Per a veure els progressos dia a dia intentarem penjar una foto feta des del mateix punt. Aquesta és la foto del dia 18 de Juliol. (Em sóna la data però no sabria dir-vos de què)
No és aquesta la única del dia: hem estat fent les fotos d'abans de la restauració pel PATRIA-VIL. Vet aquí una mostra...
Demà comencem per l'elevació del primer parament de la muralla
S'ha resolt el tema de l'aigua –gràcies Xavier–, i pel que sembla comptarem, a més dels bidons, amb la cuba de l'ajuntament que el paleta nou s'encarregarà d'anar omplint. Hem encomanat un dumper d'arena que ja tenim i ens portaran més materials en breu (matxaca, colorant... ). Aquesta tarda ha estat la màquina atançant-nos la pedra i demà ens porten la formigonera. Per divendres tindrem les tovoteres (6) i possiblement l'ombra. Això no pot fallar!!
El paleta nou s'incorpora aquesta setmana –és el petit dels Monjo– i tindrem ja el equip al complert.
Per a veure els progressos dia a dia intentarem penjar una foto feta des del mateix punt. Aquesta és la foto del dia 18 de Juliol. (Em sóna la data però no sabria dir-vos de què)
No és aquesta la única del dia: hem estat fent les fotos d'abans de la restauració pel PATRIA-VIL. Vet aquí una mostra...
Demà comencem per l'elevació del primer parament de la muralla
martes, 17 de julio de 2007
Punt de partida
La Torre-Porta, T-319, és la porta principal de les fases 0-I de la fortalesa. Construïda a mitjans de del segle VIII a.n.e. va estar en ús durant Vilars 0, potser Vilars I i, més improbable, a inicis de Vilars II. Avançada la fase més antiga es va tancar la Porta Oest, PT-249, que ja no funcionava durant Vilars I. Possiblement va ser al construir la Porta Nord, Vilars II, primera meitat del segle V, quan va deixar de funcionar la Torre-Porta. La qüestió és que la torre si continuaria funcionant, encara que fos anul.lat l'accés, però aquesta història anava pel damunt de la cota d'arrassament i no podem saber res.
En realitat, sota la denominació T-319 hi han tres, possiblement quatre, portes o, millor dit, reformulacions de la mateixa Torre-Porta. Quan estigui aclarit tot això s'haurà de reflectir lògicament en el registre. La porta primera, situada més al fons, te la polleguera a la dreta, darrera del primer mur de la muralla i és més ampla. La segona correspon al paviment de grans lloses, és més estreta i la polleguera, també a la dreta, i el dintell s'avancen. La tercera, correspon a una refacció del paviment i al canvi de costat de la polleguera que passa a l'esquerra. En aquest moment, la qüestió a aclarir és si existeix una porta encara anterior a la que hem denominat provisionalment primera; aquesta porta correspondria a les "línies" observades, si es que realment van funcionar com parament vist interior del passadís que és el que cal demostrar. Cal sondejar el braç esquerra per comprovar-ho i cal fer-ho perquè, encara que es presenti al públic la segona, un cop restaurada, seria impossible contrastar la hipòtesi.
En realitat, sota la denominació T-319 hi han tres, possiblement quatre, portes o, millor dit, reformulacions de la mateixa Torre-Porta. Quan estigui aclarit tot això s'haurà de reflectir lògicament en el registre. La porta primera, situada més al fons, te la polleguera a la dreta, darrera del primer mur de la muralla i és més ampla. La segona correspon al paviment de grans lloses, és més estreta i la polleguera, també a la dreta, i el dintell s'avancen. La tercera, correspon a una refacció del paviment i al canvi de costat de la polleguera que passa a l'esquerra. En aquest moment, la qüestió a aclarir és si existeix una porta encara anterior a la que hem denominat provisionalment primera; aquesta porta correspondria a les "línies" observades, si es que realment van funcionar com parament vist interior del passadís que és el que cal demostrar. Cal sondejar el braç esquerra per comprovar-ho i cal fer-ho perquè, encara que es presenti al públic la segona, un cop restaurada, seria impossible contrastar la hipòtesi.
lunes, 16 de julio de 2007
Inici de l'intervenció a la T-319
Avui s'han iniciat les tasques de restauració-restitució de la T-319. Comptem amb l'equip de sospitosos habituals: Antonio, Esteban, Antonio, Octavi i Enric. Vigilant que no ens passem un pèl tenim a la JUJEM que no ens oblida: Joan, Emili, Àngel, Natàlia, i Carme.
De moment hem instal·lat la valla de delimitació –pla de seguretat dixit– i s'ha començat a netejar d'herbes i terra superposada l'estructura.
Ha fet una calor de dimonis i hem agut de agafar aire i hidratar-nos sota l'anouer. A un ja li tremolaven les cames.
Per demà a veure si es sol·lucionen temes varis: provisió de colorant, aigua, ombra... de calor i sol crec que n'anirem sobrats.
Salut
Suscribirse a:
Comentarios (Atom)
