Qüestions claus

Per problemes causats per la meva “incompatibilitat” amb la informàtica, embolics amb la contrasenya, introdueixo avui notes redactades el dia 26 de juliol. Una conversa telefònica amb l’Oscar Escala ahir al matí, 31 de juliol, em permet afegir una mena de resum i recollir i comentar les seves darreres notícies.
Cal repetir o insistir en que les qüestions debatudes aquests dies són claus en la mesura que seran decisives per les opcions que prenguem a l’hora de restaurar i de recuperar volums. En relació amb les qüestions pendents, desprès de les converses telefòniques i d’haver vist les fotografies del blog i les ofertes per l’Enric via flickers, la qüestió , crec, està plantejada en els termes següents:

Primera, el “ cop de sabre” observat per l’Enric en el costat sud del primer mur, que sug·gereix una obertura inicial més gran de la porta i que correspondria a l’etapa inicial constructiva, prèvia a la construcció pròpiament dita de la torre-porta, no es confirma... En realitat, el model de l’observat en la porta oest ens ho ha fet pensar... Però només queda una filada i dues pedres aliniades poden correspondre a una mera coincidència. Caldrà , aixó sí, reflectir-ho a la documentació i retenir-ho com a possibilitat, però no es “remuntarà” en la recuperació volumètrica del mur.

Segona, el retranqueix del primer mur, al sud de la porta, sembla correspondre a “una hipercorrecció o excés de cel i verisme”; sembla més fàcil i lògic tirar recte la línia del parament del primer mur. Metodològicament és necessari “veure” i “reconeixer” tot el que aparegui, vull dir, intentar objetivar al màxim i limitar-se a “llegir pedres”, però sense multiplicar “línies” –que després exigiran explicació-, sense complicar veient més del que realment hi ha i elevant “anècdotes” a “categories”... Aquest és el cas i estem d’acord en la lectura simple.

Tercera, l’anomenada per l’Enric “pilastra”, estructura (?) adosada a la cara que dona a la porta del primer mur, costat sud, de la muralla... La primera hipòtesi la veia com l’inici i part del “folrre”, adosat per dins als braços de la torre, que acava definint el passadís de la “segona” porta enllosada que és la que retaurem; aquesta explicació resultava vàlida pels dos costats del passadís. En contra d’aquesta interpretació, l’Enric observa que se li entrega un mur de la casa situada al sur de la porta-carrer i opina que aixó la fa antiga, per la qual cosa no pot ser el darrer afegit. Aquesta observació no és del tot certa o, millor, no és l’única interpretació possible.... Les dues parets o murs de cases –ja dins del recinte-, en realitat, allarguen el passadís d’accés –podriem dir que la porta- fins la bifurcació del carrer i el seu traçat pot no ser antic i estar redefinit en funció de la definició i les variacions que experimenta la situació i amplada o obertura de la porta.

Quarta, encara és més problemàtica la i proposta de restauració de l’Enric que veu una realitat discontínua: primer la “pilastra”, després un buit, altra estructura a l’alçada de la poyeguera, buit i altre estructura.... No sembla tenir massa sentit i l’explicació correcta sembla lògic pensar que ha de ser bona –és a dir la mateixa- pels dos costats del passadís. Com no es tracta d’un mur, malgrat que el seu gruix tampoc és el d’un arrebossat, pot ser molt poc consistent i no necessariament tot ell de pedra; en la hipòtesi de partida l’única funcionalitat es fer més estreta la porta, definir l’espai interior del passadís ajustant-lo a la zona coberta per l’enllosat. Cal veure si efectivament “no hi ha res” en els espais “buits”; cal veure com funciona el suposat “folrre” en el costat nord del passadís on sembla que no es qüestiona; cal sondejar a la recerca del parament del braç sud de la primera porta.... En el pitjor del casos, si no s’aclareix, caldrà esperar a veure si l’excavació en el passadís, ja dins del recinte, ens diu alguna cosa més i limitar-nos a aixecar els braços potents.... El que sembla evident és que no podem “petrificar” hipòtesis o dubtes i no podem aixecar dos metres “realitats” no enteses. Si els treballs en curs –dies 26 de juliol i següents- no ofereixen més informació caldrà “aparcar” el tema i remuntar els murs de la muralla i els braços de la torre, a l’espera d’entendre millor els “afegits” que acabaran definint el passadís de la segona porta.

Ara és el moment de la veritat: entendre el procés constructiu de la porta i les diferents fases, acabats o moments de funcionament és fonamental; la resta, si tot està aclarit, serà bufar i fer ampolles, és a dir, injectar volums aixecant murs....
Pel que fa al primer mur, costat nord, aixecat fins els 2 metres, a jutjar per les fotografies, queda força bé. Només diria que l’acabament provisional actual “en runa” es pot allargar una mica i no fer-ho tant brusc; cert que es pot deixar pel final, quan la feina a fer estigui totalment controlada. Aqui, parlant de primer i segon mur de la muralla, simplement hem de copiar-los del tall al costat de la torre T-25 i aixó val per a tot, primer mur i segon mur, basament en pedra, alçat en tovots, dimensions i disposició d’aquestos, tipus de pedra emprada, gruix de juntes... S’ha de reproduir el que coneixem....

Resumint:
Per a la recerca, les dues qüestions claus són:
Primera, ¿existeix una “porta en tenalla” pertanyent a Vilars 0?. Per a saber-ho la clau el sondeig interior i veure si la línia correspon a un veritable parament al que s’associin nivells per sota de l’enllosat.
Segona, datació de la darrera fase de la porta o Torre-Porta que restaurem. El punt de partida és que correspon a Vilars I, però ja varem veure torn associat a l’enllosat, encara que a l’estar pràcticament en contacte amb l’interestrat ‘d’arrassament agrícola no es considerà fiable. Els nivells per sota del paviment, associats als paraments de les portes anteriors, poden aclarir-ho si hi ha sort.
Finalment una tercera, qüestió, diguem-ne més funcional: la naturalesa i funcionalitat del darrer “afegit” o “folrre” interior que estreteix i defineix el passadís de la segona o tercera porta, per entendre’ns, la restaurada.
Com deia, després de parlar amb l’Oscar aquest matí 31 de juliol, sembla que hem aclarit la segona qüestió i que la Torre-Porta està en funcionament durant Vilars II, fins i tot que l’enllosat va ser construit durant aquesta fase, com atestiguaria la presència de ceràmica a torn per sota de l’enllosat.

Per a la restauració, les claus són:
Primera, respectar els criteris establerts.
Segona, reconstruir d’acord amb la seqüència.
Tercera, tenir sempre com a referència a seguir –imitar- el tall al costat de la T-25 (primer mur, sòcol de pedres i alçat de tovots del segon).
Quarta, restaurar la Torre-Porta, sense “segellar” amb els volums afegits qüestions que no hagin estat prou aclarides. La documentació i la posterior publicació hauran de rendir comptes de tot allò que no es veurà una vegada restaurada la Torre-Porta de Vilars II.

Temes pendents

Amb l’equip al complet cal no oblidar altres qüestions pendents i tenir-les clarament encaixades en el calendari:

1.- Dibuix del mur romà situat a l’Est.
2.- El passiu arrossegat: l’informe del Pla d’Ocupació 2006 i les memòries 2005 i 2006. Abans de començar l’actuació dels 500.000 euros caldrà estar nets, incloent, clar, l’informe-memòria de l’actuació a la Torre-Porta en versió doble, és a dir, una tenin en compte el nostre sistema de registre i l’Àrea de Coneixement i Recerca i l’altra l’entitat patrocinadora, la Caixa de Tarragona.
3.- Molta sensibilitat amb el Patria-Vil, fonamental en la línia assumida de recuperar volums i alçada.
4.- Com van els tovots?, s’han començat a fer amb les noves “tovoteres”?. Aquesta intervenció exigirà un munt...