Recapitulant...

Arbeca, 11 d’agost

Alaior està en festes, Sant Llorenç, i amb la Festa Major, la Biblioteca Pública, dels dies 9 a 15, fa vacances. Durant uns dies no puc consultar ni fer aportacions al blog, ni veure via Flicker les fotografies extres que penja l’Enric, mantenint-me informat i al dia de la marxa dels treballs a la Torre-Porta. Malgrat tot, sempre quedarà el telèfon... Com que la propera setmana serà la setmana boja a Arbeca i la feina es veurà alterada, i estarem -per una i altra raó- uns dies en recuperar a tots els efectes la normalitat, pot ser un bon moment per intentar recapitular des de la distància i des de la meva informació “indirecta”.

RECERCA

La insistència inicial de l’Enric en veure qüestions no resoltes en forma de línies que semblaven respondre a paraments ha estat positiva. No es podia recuperar volums restituint una porta si això suposava amagar per sempre problemes no resolts en relació amb portes anteriors. Una vegada més, com sempre, la realitat s’ha mostrat més complexa que les nostres previsions inicials o primeres lectures interpretatives. No hi ha una porta, ni dues -atenent al canvi de polleguera-, sinó una porta que es transforma, experimentant canvis notables al llarg de Vilars 0, I i II. Aquesta sembla ser la seqüència:
Vilars 0. Porta “en tenalla”. Els dos braços, perpendiculars al primer mur de la muralla del qual arranquen, es tanquen –girant cap a endins- per davant estretint-ne l’accés. La polleguera es situa al fons i en el costat nord.
Vilars I. Durant aquesta fase o l’anterior, l’accés –en realitat, el passadís de trànsit- es fa més estret a causa dels murs adossats al parament interior dels braços. La polleguera deu ser la mateixa, és a dir, la situada a la dreta (nord) i al fons.
Vilars IIa. La porta torna a estretir-se: ara s’afegeix un nou mur, estret, feble, al braç situat a l’esquerra (nord), mentre que a l’altre costat (sud), s’hi adossen les “pilastres”. La polleguera s’avança i roman al nord. Es col.loca l’enllosat prèvia excavació del subsòl, raó per la qual no “puja” la cota.
Vilars IIb. Es manté el passadís, si bé es refà el paviment, ara sobre les lloses de l’anterior, i la polleguera canvia de costat, passant al sud.
(Aquesta distinció entre Vilars a i b correspon exclusivament a la porta).

Les principals novetats han estat, doncs, el reconeixement d’aquesta complexitat, les diverses portes, i l’atribució a Vilars II de la Torre-Porta que es restaura. La presència de fragments de ceràmica a torn, relativament abundant sota de l’enllosat, és una prova contundent. Durant Vilars 0 semblen funcionar inicialment les portes Est i Oest; al final de l’etapa es tanca la porta Oest; durant un temps de Vilars 0 i durant Vilars I, s’usa únicament l’accés Est i durant Vilars II estan obertes la porta a l’Est i la nova al Nord.

La porta restaurada és la de Vilars II a.

Problemes a resoldre:

Torre-Porta

Resten problemes “dins de la porta”, com és el cas de les famoses pilastres... Com funciona aquest costat sud? Quina és la seva funcionalitat? Tenim una torre en tenalla que després es converteix en torre-porta? Tenen res a veure amb la nova porta les “pilastres”? La veritat és que també la porta en tenalla hauria d’estar coberta i el forat d’accés no interrompre la circulació pel damunt, però era possible un camí de ronda al damunt d’un muralla d’amplada limitada al gruix del primer mur?

Alçant el cap del terra els problemes augmenten i la interpretació de la porta cal relacionar-la amb: 1- l’interior, és a dir, el carrer i les cases i murs que el flanquegen tot allargant-ne l’entrada; 2- la muralla i els diferents paraments; i 3- l’excavació i interpretació de l’exterior.
Els problemes es deriven lògicament del fet que tot el costat Est de la fortalesa no està excavat i ens vàrem limitar a identificar l’interestrat de destrucció resultat del cultiu del camp i les corones dels murs, fet pel qual la informació i la lectura de la torre-porta queda aïllada del seu entorn. Ja d’entrada, mai millor dit, tractant-se d’una porta, es veuen alguns problemes, diguem-ne de cota, perquè, no ho oblidem, l’arrasament del camp ens “situava” en Vilars 0. En primer lloc, problemes funcionals i d’estratigrafía relacionats amb l’interior (carrer, cases); en segon lloc, problemes en la relació amb la muralla; i, finalment, problemes del mateix tipus relacionats amb l’exterior.

Torre-Porta i interior de la fortalesa.

En primer lloc, haurem de veure com es tradueixen els canvis en la porta, canvis d’amplada, desplaçament i cota, en relació amb el carrer i els murs de les cases que allarguen el passadís d’accés tot connectant-lo amb el carrer de circumval.lació La porta de Vilars II significa una reexcavació, vull dir que l’enllosat es col.loca sense guanyar alçada i la porta està a una cota aparentment força inferior a Vilars II en l’interior d’acord amb el testimoni; el pendent seria notable i no deixa dubtes sobre la direcció de l’aigua i no hem vist solució per les escorrenties del carrer.

Torre-Porta i muralla.

En segon lloc, un problema semblant, vull dir de cotes, es plantejarà en relacionar porta i muralla. Només cal pensar que el tercer i quart murs –aquí no conservats- pertanyen a Vilars I. I què passarà amb els estrat exteriors? En principi haurien estat arrassats els corresponents a Vilars II i I... No hi ha dubte que els braços de la primera torre en tenalla es recolzen en el primer mur i que el segon s’entrega a aquests. Però és certament xocant que no es conservin els murs tercer i quart (que encara veiem al tall al costat de la torre T-25), que són anteriors a Vilars II, i que la cota d’arrasament hagi respectat, en canvi, la porta de Vilars II. Ara per ara sembla no haver-hi explicació, i caldrà esperar a trobar-la a fora...

Torre-Porta i espai extramurs.

En tercer lloc, la qüestió també gira al voltant de les cotes i el desconeixement absolut de l’espai extramurs al davant i als costats de la Torre-Porta. La qüestió és que o bé no hi ha hagut el previsible recreixement o bé la porta té la seva cota a un nivell inferior. Cal retenir que desconeixem el traçat del fossat antic i que el conegut correspon al fossat paramentat amb pedra i atribuït a Vilars III. En el costat sud d’aquest espai extramurs sembla que apareixen pedres dretes, la qual cosa vol dir que la “cleda” podria no ser-ho i que el talús i les pedres dretes podrien cenyir-se a muralles i torres, és a dir, també a la Torre-Porta. No sabem res de com s’accedia de la porta al fossat i com se superava aquest. Les estructures simplement vistes que apareixen davant de la porta i costats també anuncien novetats i sorpreses. A partir del sondeig fet al sud de la fortalesa sabem que el fossat a Vilars II estava pràcticament colmatat i les pedres dretes colgades. La Torre-Porta no pot haver estat independent d’aquests canvis i transformacions, però en aquests moments no tenim ni idea de com funciona tota aquesta zona i el primer problema és el desconeixement del traçat del primer fossat.

Totes aquestes i altres qüestions que sorgiran tindran solució o, millor dit, es podran plantejar en el seu moment, però cal veure-les venir i intentar avaluar si afecten o comprometen les decisions que ara prenem pensant en la restauració i que poden ser irreversibles.

RESTAURACIÓ

Els resultats estan essent satisfactoris a ulls de tots, els que treballeu i els que opinen de prop o a distància (Joan, Carme, Emili...). Assenyalaré algunes qüestions a títol de recapitulació a data d’avui:

1.- Segons em diu l’Enric, la Carme Casals continua insistint en que “ho fem massa bé, massa regular” i que hem de cercar un acabat “tipus ruïna”. Cal dir que té raó sobre la necessitat d’evitar l’efecte pla; ella, com nosaltres, ha anat canviant de parer, des de quan proposava mitja volta de morter coronant els murs, i ara estem d’acord. De fet, personalment sempre he tingut com a refèrencia negativa l’acabat de la muralla de Moleta del Remei que sembla una cinta, un passeig empedrat per donar-hi la volta... Però acabar-ho irregular, evitar l’efecte pla o empedrat, no té res a veure amb la presentació tipus ruïna romàntica. L’opció nostra -Pla Director dixit- és la de restituir volums i el model ruïna romàntica com la restitució integral i el parc temàtic estan explícitment descartats. La Carme recolza la seva opinió afirmant que el que diu és el parer de la Comissió Tècnica de Patrimoni. Els seus membres han vist -i això els marca- les fotos picades desde d’alt i l’efecte regular que produeixen és el que els hi ho fa veure “massa ben fet”. Els que hem aprés en els dos darrers plans d’ocupació és que no és suficient l’acabament irregular (pedres no planes i diferencies de cotes que no superen els 20 cms.) en l’acabament o corona d’un mur, fins i tot d’una torre per evitar l’efecte pla general i es necessari jugar amb cotes diferents d’un tram a altre, d’una torre a altra.

2.- Ja vaig comentar el problema de l’acabament de les corones dels murs i la necessitat d’evitar l’”efecte paviment o enllosat”. No es tracta d’empedrar la superfície superior dels murs sinó de refer-los damunt del farciment interior. Ja comentat amb l’Enric, suposo que està en vies de solució...

3.- Cal evitar l’efecte “flam”, és a dir, l’efecte que produeix la Torre-Porta alçada dos metres sobre l’entorn. Malgrat que és un efecte provisional, s’ha d’alleugerir allargant al sud i al nord els murs primer i segon de la muralla. Crec que fent el previst ja serà suficient...

4.- Caldrà ser curosos amb els tovots i la disposició, perquè seran parament vist. L’Enric comenta que segurament a causa de la forta calor la pasta adquireix una coloració molt clara o blanquinosa. Sembla que augmentar el colorant no resoldrà el problema i, d’acord amb l’opinió de la Carme Casals, el que s’ha de fer és mullar-los i remullar-los perquè es renti la calç i la sal que pugen.

5.- L’Enric també comenta que la pedra comença a ser un problema... Cal evitar que l’ús de pedra dolenta ens condicioni, perquè el canvi d’aspecte del parament d’un braç respecte a l’altre resultaria molt més visible que el que es produeix entre una torre i una altra o d’un tram a un altre de muralla. En qualsevol cas, tenim més marge, perquè la pedra emprada a la muralla o a la torre no és tan “plana i estreta” com la de la torre buida...

6.- A efectes de restauració, el problema més difícil serà com resoldre els paraments interiors de la porta. Sense ells, la porta és falsament ampla i aquesta amplària no es correspon amb l’enllosat i l’amplada del passadís d’accés. Pot ser que el parament nord no sigui conflictiu, però sí que ho serà el sud si no arribem a tenir clar el funcionament de les famoses pilastres.

7.- He deixat pel final un tema nou i prou important... L’Enric i l’Oscar, que sobre el terreny veuen els resultats i l’aspecte que va prenent la porta de Vilars 0, és a dir, la porta en tenalla, es pregunten perquè no restaurem i presentem al públic aquesta en lloc de la de Vilars II. Certament, la qüestió és d’obligada consideració perquè quan es va elaborar la proposta del Pla Director des coneixiem la seva existència. Veiem pros i contres.
A favor de Vilars 0:
.- Les restes presentades en la part Est de la fortalesa són majoritàriament d’aquesta fase.
.- La porta serà més fàcil d’entendre i d’explicar.
.- L’originalitat de la porta en tenalla
.- Obviariem la dificultat de resoldre com es presenta la darrera definició del passadí, és a dir, el seu costat sud i les famoses pilastres.
.- No caldria treure l’enllosat i seria suficient cobrir-ho amb terra.

A favor de Vilars IIa:
.- Com a norma general és presenta el més recent que es conserva i no s’eliminen estructures, tret de les romanes per seu caracter intrusiu i escasa entitat.
.- La Torre-Porta és potent i espectacular com correspon a la fortificació, vull dir, estreta i de molt fàcil defensa. Passadís intern, enllosat i polleguera són dificilment superables. La Torre-Porta és única en el món ibèric.
.- No planteja problemes de comprensió per al públic: la persona no entesa veurà una porta i s’ha acabat i qui vulgui més informació sobre l’evolució de la porta i la cronologia precisa també la tindrà.

No he considerat l’argument que la proposta inicial i “aprovada” és la de restaurar la Torre-Porta; tampoc que el la bibliografia, guia, etc. figura la Torre-Porta. Crec que la presentació hauria de “recollir” la complexitat de la porta, vull dir, l’existència de distintes portes. Les línies dels diferents paraments podrien acomplir aquesta funció però el problema és que al aixecar fins 2 metres aquests no són visibles.

Conclusió:

Crec que la solució pot estar en traduir en cotes diferents les distintes estructures pertanyents als diferents moments o fases. Vull dir: les estructures que s’afegeixen durant Vilars I (?) i Vilars II per estretir el passadís deixar-les 30 cms. per sota de la cota del mur tenalla. Em refereixo al primer mur que s’adosa per l’interior als braços de la tenalla i, de moment, no queda clar com “tractar” el segon afegit, les pilastres, etc. Si ho dic bé, estariem jugant amb diferents cotes pel primer mur i el segon mur de la muralla, pels braços de la tenalla i ara ho fariem amb el primer afegit interior i encara quedaria per resoldre el darrer afegit interior nord i les pilastres. Aquesta proposta, no dificultaria la comprensió de la porta per al visitant i deixaria, no obstant, elements per llegir la complexitat de la porta i els seus diferents moments sense afectar l’espectacularitat de la torre-porta. Per altra banda, indirectament, ve a coincidir amb la idea de “coronar” murs de forma més irregular i d’evitar l’efecte pla en la fortificació restaurada.