Més sobre la Torre-Porta

Recuperarem la Torre-Porta d’acord amb la proposta que apareix a la restitució virtual del CD. La idea és la d’una torre massissa travessada per un estret passadís acuradament enllosat i amb la porta pròpiament dita situada al fons amb un batent o fulla que gira sobre la polleguera situada a l’esquerra. Com apuntava en el primer comentari, podem parlar de tres portes o diferents moments i restaurem la segona. Queda el dubte de si existeix un moment anterior a la que hem considerat primera en que els braços dibuixen una mena de tenalla i no s’han afegit encara els “folrres” per dins que successivament –primera, segona i tercera porta- van tancant i definint el corredor.
Referint-nos a aquesta –a manca dels resultats del sondeig que es començarà la setmana propera- encara hipotètica porta inicial, la forma es curiosa i recorda a escala molt més petita la porta de Los Millares. Com es sabut, els/les arqueòlegs/gues tenen debilitat pels paral·lels, quan més allunyats geogràficament, cultural i temporalment millor... No en considero de la mateixa corda, però la semblança formal val la pena tenir-la en compte, encara que sigui només per recalcar l’aire “primitiu”, “indígena” de la fortificació antiga (Vilars 0-I), que recorda més fortins calcolítics o de l’edat del bronze que arquitectura ibèrica plena o sofistificada poliocètica grega. La Porta de Los Millares, té per endavant del buit de la porta els braços lleugerament oberts amb els extrems girats cap endins definint el que Molina i Camara descriuen com barragana (defensa avançada per a protegir la porta); aixó sí, fa 12 metres de llarg i també 12 d’amplada màxima. En realitat, passa el mateix amb les torres massisses que funcionarien molt probablement com a bestorres (torres obertes pel darrera) o la muralla, la potència i gruix de la qual resulta d’anar adossantj murs per davant.